El mudèjar significa la pervivencia de l´art musulmàen l´Espanya cristiana de l´edat Mitjana i Moderna, lógica després de la presència de l´Islam durant tants segles.
L´avanç de la Reconquista va ser incorporat a territoris cristians comunitats islámiques.
Els mudèjars, musulmans sotmesos al domini cristià, mantindran la seua religió aportant la seua forma de vida i es seues elements artístics, treballant com a constructors, alarifes, fusters, decoradors en algeps, segons les seues tradicions artesanals. Este fet cobra importància a partir de la reconquista de Toledo(1085), on es dóna eixa situació de toleráncia religiosa característica de la societat medieval hispana, convivint cristians, jueus i musulmans.
Acaba la reconquista(1492), els jueus són expulsats i els mudèjars obligarts a triar entre açò o la conversió al cristianisme. Des de 1502 a Castella i en 1526 a Aragó, els mudèjars convertits reben el nom de moriscos o cristians nous, fins a la seua expulsió definitiva en 1610.
El terme "mudèjar" com a manifestació artítica, no es pot definir només com "art fet per mudèjars", ja que ho van realitzar i van acceptar per a les seues edificacions també cristians i jueus sent expressió d´aquella complexa societat.